Gliejia
Scior Checo
Scior Checo, d’isté via, cánche mánco te te spetáve, l capitáva mefo. L te ciapáva. Co nen saut cuà e là, dute le fameie i eva vertide che l di davò fossa sté mëssa. E che mi no mànce pa a respone!
“Ei, va ben, scior Checo.”
Le mere, i vegli e i tosac che no n eva restei sa mont ntel fen i eva cuaji n obligo de jì, senòauter percieche…
…percieche cánche sto pro l se giráva sun auté, l se outáva cuaji de scato con suo gran venter, l slargiáva fora le mán, l le tigniva per chelche secondo slargiade come chël gran crist su la crousc via delà de dël sun parei e, con suoi ogli scur, l passáva una a una dute chële cropie de le ële e dei ëi, l giouriva la bocia e “Orate fratres”.
L se outáva e l steva n bot sourapensier.
Almoto i eva sciampé chelcheun de chi che l eva o de chi che no n eva, percieche – al secondo “Orate fratres” – autra passada de oglade soura duta la capela.
Nte la viesta de preve, almoto, l se sentiva padreterno nte suo paisc. Dël l ava studié, dël l eva deventé minister del Signoredio (me per da recordé, pico pico, i falconëc sbarei sun Custijela e i archi sun plaza da sua mëssa noela), che spò duc cánc se arbàsse pa: i se tòle pa jù l ciapel, i tosac i lo riverisce pa coche la cheriánza comanáva e i no mànce pa a mëssa che dël, gratis et amore Dei, l dijëva nte chëla setemana de frësć dai suoi.
“Ei, va ben, scior Checo.”
Le mere, i vegli e i tosac che no n eva restei sa mont ntel fen i eva cuaji n obligo de jì, senòauter percieche…
…percieche cánche sto pro l se giráva sun auté, l se outáva cuaji de scato con suo gran venter, l slargiáva fora le mán, l le tigniva per chelche secondo slargiade come chël gran crist su la crousc via delà de dël sun parei e, con suoi ogli scur, l passáva una a una dute chële cropie de le ële e dei ëi, l giouriva la bocia e “Orate fratres”.
L se outáva e l steva n bot sourapensier.
Almoto i eva sciampé chelcheun de chi che l eva o de chi che no n eva, percieche – al secondo “Orate fratres” – autra passada de oglade soura duta la capela.
Nte la viesta de preve, almoto, l se sentiva padreterno nte suo paisc. Dël l ava studié, dël l eva deventé minister del Signoredio (me per da recordé, pico pico, i falconëc sbarei sun Custijela e i archi sun plaza da sua mëssa noela), che spò duc cánc se arbàsse pa: i se tòle pa jù l ciapel, i tosac i lo riverisce pa coche la cheriánza comanáva e i no mànce pa a mëssa che dël, gratis et amore Dei, l dijëva nte chëla setemana de frësć dai suoi.
autore: Sergio Masarei
provenienza dei testi: "tosat da nnier – 100 ricordi a ciaval dei agn 1940-50"
lingua: fodom


