Open menu

Mediateca Ladina Cesa de Jan: Mediateca

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Cesa de Jan Provincia Autonoma di Trento Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
Cesa de Jan - Mediateca » Tesć » Gliejia » Sánt Ijep: n pere nia pere

Gliejia

Sánt Ijep: n pere nia pereBio

Chëla Sacra Familia con duc chi suoi misteri nánterite
No volësse falé de dì che, n chi agn, la “Sacra Famiglia” l eva un dei conzec plu da mossei nsigné da pert del preve che vegniva nte scola a fè dotrina.
La “Sacra Famiglia” l’ava da ester de ejemple de dute le fameie: l’eva su le sánte, su la cuartela del folgio de “Famiglia cristiana”, sun chi gragn cuadri da mëte soura let de stangort… e l’eva, come dit, argoment da spiegazion da pert del preve.

Mefoche, ciala che te ciala coche la jiva a fenì: plu l catechist l remenëva laite per spieghé, plu l ruáva ntel torbol da no ie n vignì plu fora gnánca dël, nò e plu l se ndessenëva davánt a cierte dománde logiche che chelche tosat plu fronton l ava pur l coragio da ie fè.
A la fin, restáva n mistero de dut cánt e ti no t’ave da n capì fora n’aca de nia.
“Coscita è dit, coscita l eva, coscita l é, coscita ei da crei” – parole del preve.
 
Tolon Sánt Ijep. Mi no sè cotánt e cotánt de viadesc che mi no i’è cialé a chël chero berba che l eva e l no n eva “pere” de Gejù Bambin; l me suzede ncora ncuoi, davánt a na sua statua o a na sua sánta. Nsoma: évelo o no n évelo suo pere?
Me pèr de me vedei chël preve davánt da mi: neigher, aut, che – nte scola – l se sforzáva de ne l dé da ntëne:
“Nò nò, no n eva suo pere vero: dël l eva suo “padre putativo”…”
Parole plu o mánco compagne de chële de dománda e resposta sul catechismo de terza clasce da mossei mparé adiment: “San Giuseppe non fu Padre di Gesù Cristo?” – dománda, e po resposta: “San Giuseppe non fu Padre VERO di Gesù Cristo, ma padre PUTATIVO, come custode di Lui”.

Bela scoperta! Proa ti, nte tuo ce da tosat, de capì chël “putativo” ci che l eva e ci che l volëva dì. Nsoma, l pere vero l eva l “Spirito Sánt” (opera dello Spirito Santo, vigniva dit), chël Spirito Sánt che l n ava ence da ci fè con chël ángelo Gabriel, chël che l eva jù ite da viere ite – ite da la Madona – dël sol, senza che degugn sabe e degugn autri veighe; nò pa da porta ite come duc cánc i cristiagn, ma da viere ite se vedëva su le sánte, compagn dei denoc nscondon de pere e mere.

A pert chisc doi personagi che n ava da ci fè co la paternité de nost Signour, Ijep – nveze – l eva l pere putativo, n nia pere. Bel mismasc! E nos onse bù da capì fora l dut polito polito, coche nia fossa.
Miga l preve l podëva te l dì foradërt de coche vegniva stamberlé su i fioi. Dut l eva picé nlouta. Le parole de la vergogna (chële sessuai) i eva tabù. Mei e po mei mere e pere i assa bù da fè cierte robe coche la vacia fesc cánche la vegniva menada dal toro: Dio te salve da dute le flame del infiern se se gaujumáva demè velch da coscita! Daspò coche nascëva i fioi: mistero total.

Nlouta mo, S. Ijep l eva pere “putativo” da coche ne vegniva spieghé: pere vero o nia vero? Sort de mestic? Sort de vegle adimprëst freghé dal Spirito Sánt? E nos che proónve de se n fè na rejon. Se dijonve ntra de nos che “putativo” volëva dì “sputativo”, bel compagn de chël modo de dì su la bocia de dute cánte chële mëde da nlouta che le dijëva dagnëra che un l eva “spudé suo pere” o “spudé sua mere” o “spudé suo nono”. Sci sci, spudé, coche ava propio bù da ester sté per Sánt Ijep. Sánt Ijep l l ava spudé dël a na chelche moda chël suo fiol. Spudé, nò fat, che l no podëva l fè, dato che Marìa l’ava da resté “vergine”.
Bela roba: vergine! Conzet che mei e po mei l preve l assa podù ne l spieghé dal vero, copache chële robe sot a le braie e sot a le gonele no s’ava da le nominé, gnánca da le pensé, che bele t’eve ntel picé mortel.
Vergine mefo, che volëva dì che Sánt Ijep l no n ava da la ziché gnánca co nen deit, che l no podëva jì a dormì con dëla coche fajëva n pere e na mere.

Ntra de nos, se dijonve ence che “putativo” volëva dì che l eva come n “put”: n pët che l é e l no n é plu; che, coche l’é, bele l no n é. Nsoma: che S. Ijep l ava da ester ma l no n ava da ester.
A la trè curta, Gejù l eva “nato da Spirito Santo” e bon.
Bel cunst! E per via de chël Gabriel che l savëva dut cánt? Co fajëvelo dël a savei dut cánt? Ah sci – dijei – l Signour che l l ava mané e dël che l eva jù al spiferé ntourn! Ma lascion pierde, che se perdon ence chilò.

Epur, l preve l se sticáva de ne l ficé ntel ce e de ne fè capì che chëla “Sacra famiglia” l’ava da ester de model da imité da pert de dute le fameie de chëst mondo. Ma – coche bele dit – plu l dijëva, plu l fajëva confujion. L capionve ben ite ence nos che sonve pichi che chëla l’eva na chera, ma na chera chera fameia. Vedé:
- pere sci e pere nò; fiol de no se sà de chi: se de un, del auter o chël auter;
- descendënza da rësc, ma che da rësc chi doi – Ijep e Maria – i no n ava blot nia: da nasce nchinamei nte na stala;
- Maria, joena e bela: tosata fia unica nasciuda da doi – Ana e Gioachin – oramei rascegnei a no avei plu fioi (nò massa nte la norma gnánca chël) e S. Ijep, suo om, suo nuic, oramei vegle e trafì come n scorz,
- Gejù che no podëva avei fradiei, coche nveze nte dute le fameie noste s’eva de cater, cinch, siech;
- Gejù che bele a dodesc agn l i’ava fat l bonder, per dis a la longia, ju per Gerujalem; da ie rebeché ence soura nchinamei a suoi genitori che i l ava cherì: che chi i no vàde pa a se cruzié de dël, che l ava auter da fè. Nte na fameia nosta, mei n fossa suzedù na tela: roba da cater slepazons!
- degun mestier che dël l abe mparé, sedenò magari chël de suo pere che l eva maringon; mei che s’abe sentù che l abe fat l maringon. Dël nveze l jiva ntourn a varì come n strion e a perdiché contra cierte usánze da vignidì de sua jent;
- dël che l fesc l rivoluzioner da se fè nciodé nultima su la crousc senza minimamenter pensé al dolour de sua mere: n puoch de bon!…
- na mere, la Madona, che bele l’ava la lapidazion garantida per se avei ciapé a mel partito, se no fossa ntervegnù chi che se la maridáva;
- la Madona che po la no n ava podù avei n om come vero om e che po l’ava mossù resté sola plu che davánt, puora ëla;
- ez., ez. …

E dut chëst tánt l assa bù da ester de model per ogni fameia; de model, nte chël, nia de normal!

L é che degugn podëva rebeché soura al preve: ne gragn, ne pichi. Coscita vegniva nsigné e coscita l eva da crei! Come duta la religion, d’autra pert. Come dute le religion de chëst mondo.
Ncuoi son plu razionei e – una al viade – dute chële “verité” senza o con puoch fondament real, se le sciola n malora.

Gnánca plu dei ángeli custodi no ven plu cigné. Mánco ncora no ven dit ceze de le nuof cërcle de Serafins, Cherubins, Angeli, Arcángeli, Prons, Domiazion, Trons… colassù ntel ciel. Cuaji se mët n dube l infiern, che nlouta l eva dut cánt. Fesc ride le indulgenze, chële che basta cater aimarie e doi sens de la crousc davánt da na gliejia per n avei perdonei duc cánc i picei da rué diretamenter n paradisc, opura per n avei n scont de 50 agn, 200 agn ntel aldelà ntel purgatorio: n nia respet a l’eternité (agn dezedus da chi?)…

E che no jombe a snarié ite per chi boletins e chi libri da gliejia de chi agn: che se la rizolonse n mondo, da coche vedon nos l mondo ncuoi.

autore: Sergio Masarei

provenienza dei testi: “tosat da nnier n.2 – 240 ricordi a ciaval dei agn 1940-60”

lingua: fodom