Gliejia
Nò plu a mëssa
Degugn fossa mancé a mëssa nzacan
Pruns de faurè 2003: ven publiché i dac de n sondagio fat nte dute le gliejie de la diozeji de Belum e Feltre ntra de duc chi che i eva jus a mëssa na cierta sabeda e domënia del autonn passé. La ven fora che gnáncanò ben l 20% de la popolazion l’eva ju a mëssa.
Chëst me fesc recordé de cánche, nte gliejia, se se pariciáva ju col preve de duc i picei fac davánt da jì ite a se confessé.
Prum comándament: “non avrai altro Dio fuori che me”, e delongo se t’ave ben perié da domán e da sëra, davánt e davò i pasć, con chela devozion, i sens de la crousc, le genuflescion nte gliejia, ez. ez. … Terzo comándament: “ricordati di santificare le feste” e saurì te fè vegnì n mente che nò, no t’eve mancé, che a mëssa t’eve tres sté, spo nia picé; ma co éveto ben sté nte gliejia? E per via de vesper e de autre prateghe? E, ilò, eco che n eva picei da ie conté finche te volëve, nte confescional.
Nò, no te ie sciampáve a la mëssa, n chi agn. Gnánca i gragn no n assa sauté la mëssa. I fossa stei signei a deit. L eva mëssa pruma e mëssa grana. Mëssa pruma plucheauter per le meresc che fossa ruade bonora bonora (de chële che partiva ence da le cinch e mesa per rué a mëssa) e che po, de duta corsa, le se n fossa corëste a cesa a se cialé davò ai fioi e a ie dé l cámbio al om. Mëssa grana per la maiou pert. Una sola. Una de la domënia. Chëla de la sabeda la no valëva per la domënia. E nlouta dut n core, dut n jì e sciampé de fuga.
E guai al orco de avei sauté la mëssa! Delongo la coscienza s’assa fat ntëne. Chëla coscienza che ncuoi no ejiste feter plu, percieche i diesc comándamenc i no ven plu nsignei, i vic capitai degugn sà che i ejiste, i oblighi de devozion cristiana i toma un ndavò l auter come i zoni nte na zonera. I genitori i và a mëssa demè se ie per, o percieche i à i fioi ju per auté, opura gnánca i fioi i no i mana plu.
Da la nrescida, spo, demè l un su cinch che se recorda ncora de jì nte gliejia la domënia. E chësta l’é mpermò la scomencia, che cánche muof la levina e la deventa grana, dut cánt la se stracia davò con dëla. Cánche po la ruarà a val – nte puoc – agn ncora grossa grossa, no vol tánt da pensé ci che la s’avarà trapiné con dëla fin japé.
Chëst me fesc recordé de cánche, nte gliejia, se se pariciáva ju col preve de duc i picei fac davánt da jì ite a se confessé.
Prum comándament: “non avrai altro Dio fuori che me”, e delongo se t’ave ben perié da domán e da sëra, davánt e davò i pasć, con chela devozion, i sens de la crousc, le genuflescion nte gliejia, ez. ez. … Terzo comándament: “ricordati di santificare le feste” e saurì te fè vegnì n mente che nò, no t’eve mancé, che a mëssa t’eve tres sté, spo nia picé; ma co éveto ben sté nte gliejia? E per via de vesper e de autre prateghe? E, ilò, eco che n eva picei da ie conté finche te volëve, nte confescional.
Nò, no te ie sciampáve a la mëssa, n chi agn. Gnánca i gragn no n assa sauté la mëssa. I fossa stei signei a deit. L eva mëssa pruma e mëssa grana. Mëssa pruma plucheauter per le meresc che fossa ruade bonora bonora (de chële che partiva ence da le cinch e mesa per rué a mëssa) e che po, de duta corsa, le se n fossa corëste a cesa a se cialé davò ai fioi e a ie dé l cámbio al om. Mëssa grana per la maiou pert. Una sola. Una de la domënia. Chëla de la sabeda la no valëva per la domënia. E nlouta dut n core, dut n jì e sciampé de fuga.
E guai al orco de avei sauté la mëssa! Delongo la coscienza s’assa fat ntëne. Chëla coscienza che ncuoi no ejiste feter plu, percieche i diesc comándamenc i no ven plu nsignei, i vic capitai degugn sà che i ejiste, i oblighi de devozion cristiana i toma un ndavò l auter come i zoni nte na zonera. I genitori i và a mëssa demè se ie per, o percieche i à i fioi ju per auté, opura gnánca i fioi i no i mana plu.
Da la nrescida, spo, demè l un su cinch che se recorda ncora de jì nte gliejia la domënia. E chësta l’é mpermò la scomencia, che cánche muof la levina e la deventa grana, dut cánt la se stracia davò con dëla. Cánche po la ruarà a val – nte puoc – agn ncora grossa grossa, no vol tánt da pensé ci che la s’avarà trapiné con dëla fin japé.
autore: Sergio Masarei
provenienza dei testi: “tosat da nnier n.2 – 240 ricordi a ciaval dei agn 1940-60”
lingua: fodom


