Open menu

Mediateca Ladina Cesa de Jan: Mediateca

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Cesa de Jan Provincia Autonoma di Trento Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
Cesa de Jan - Mediateca » Tesć » Gliejia » Nò plu a mëssa

Gliejia

Nò plu a mëssaBio

Degugn fossa mancé a mëssa nzacan
Pruns de faurè 2003: ven publiché i dac de n sondagio fat nte dute le gliejie de la diozeji de Belum e Feltre ntra de duc chi che i eva jus a mëssa na cierta sabeda e domënia del autonn passé. La ven fora che gnáncanò ben l 20% de la popolazion l’eva ju a mëssa.

Chëst me fesc recordé de cánche, nte gliejia, se se pariciáva ju col preve de duc i picei fac davánt da jì ite a se confessé.
Prum comándament: “non avrai altro Dio fuori che me”, e delongo se t’ave ben perié da domán e da sëra, davánt e davò i pasć, con chela devozion, i sens de la crousc, le genuflescion nte gliejia, ez. ez. … Terzo comándament: “ricordati di santificare le feste” e saurì te fè vegnì n mente che nò, no t’eve mancé, che a mëssa t’eve tres sté, spo nia picé; ma co éveto ben sté nte gliejia? E per via de vesper e de autre prateghe? E, ilò, eco che n eva picei da ie conté finche te volëve, nte confescional.

Nò, no te ie sciampáve a la mëssa, n chi agn. Gnánca i gragn no n assa sauté la mëssa. I fossa stei signei a deit. L eva mëssa pruma e mëssa grana. Mëssa pruma plucheauter per le meresc che fossa ruade bonora bonora (de chële che partiva ence da le cinch e mesa per rué a mëssa) e che po, de duta corsa, le se n fossa corëste a cesa a se cialé davò ai fioi e a ie dé l cámbio al om. Mëssa grana per la maiou pert. Una sola. Una de la domënia. Chëla de la sabeda la no valëva per la domënia. E nlouta dut n core, dut n jì e sciampé de fuga.
 
E guai al orco de avei sauté la mëssa! Delongo la coscienza s’assa fat ntëne. Chëla coscienza che ncuoi no ejiste feter plu, percieche i diesc comándamenc i no ven plu nsignei, i vic capitai degugn sà che i ejiste, i oblighi de devozion cristiana i toma un ndavò l auter come i zoni nte na zonera. I genitori i và a mëssa demè se ie per, o percieche i à i fioi ju per auté, opura gnánca i fioi i no i mana plu.

Da la nrescida, spo, demè l un su cinch che se recorda ncora de jì nte gliejia la domënia. E chësta l’é mpermò la scomencia, che cánche muof la levina e la deventa grana, dut cánt la se stracia davò con dëla. Cánche po la ruarà a val – nte puoc – agn ncora grossa grossa, no vol tánt da pensé ci che la s’avarà trapiné con dëla fin japé.

autore: Sergio Masarei

provenienza dei testi: “tosat da nnier n.2 – 240 ricordi a ciaval dei agn 1940-60”

lingua: fodom