Open menu

Mediateca Ladina Cesa de Jan: Mediateca

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Cesa de Jan Provincia Autonoma di Trento Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
Cesa de Jan - Mediateca » Tesć » Gliejia » Matia a Persenon a la prozession de San ...

Gliejia

Matia a Persenon a la prozession de San CiassanBio

L eva n viaz (cussì i la conta)
n bon om, pi bon del pan;
senza i n ció, senza fà jonta,
l eva a Col n brao bacan.

N bel di, darè Rosare,
i é vignù sto gran pensier:
“L é ste not tan’ bele ciare,
fosse n jì tan bel lisier…

Si, sto viaz i à da me vede
per la festa a Persenon…
fosse mat a retrozede…
voi jì a fà la prozession.”

Menia, Menia, vì ca scota
ci che ncuoi ai dut pensà:
- Persenon, l é ruà la ota,
che Matia l vedarà. -

- Si, Matia, ma mi son sola…
I laor resta ndarè…
L é i tosac da sgorje a scola,
l é bistiam… L é da conzé… -

Per trei di che starai fora
no te toca te nrabié…
l laor speta dagnora…
no l é miga da jì a sié…

Ti, stanot, co bat la una,
leva e fame da disnà…
L é sto bel ciaro de luna:
vade meo che co l sol dà.

- Ma, si, si… ai fuiadine…
ve le cuoje biot da lat…
- A le ciauze mie turchine
chel laor i l asto fat?

- L é dut cuant nte casseta,
paricé dut bel fat su;
le braghesse e la giacheta
l i é sul mur tacade su.

E tireve su pulito…
che co s’é inanter jent… –
- T’as rejon, che, nten tal sito,
d’ester biei no se se pent.

Chele dambre ades me prove…
l i é tan’ bele da bacan...
Si, le vaghe… l i é ben nuove,
ma l é incia San Ciassan!

- Ve bastava chele rote…
tutoziò, pensé po voi…
- Sen’ po, sen’ po ades ci fote…
faje propio ci che voi! -

L eva n bel ciaro de luna
co Matia s’à dessedà…
l ava apena batù l’una
che sun taula eva l disnà.

“Nte sach v’ai mitù ite
chel formai e n freo de pan…
L aiva santa… vignì ite…
saludéme San Ciassan!” -

Ma Matia l se n coreva…
Orpo! L jiva come l vent;
ogni tant, sun calche ceva
a fiadà valgugn l sent.

Persenon el l ava n testa…
incia l Vesco, chel se sà,
e la granda bela festa
che indoman l vedarà.

Dadasera l é n Gherdena
a d’albarch su nen aucer…
e i à dat incia da zena:
chel l é stat n gran bon pensier!

E indoman, canche i sonava
le ciampane da misdì,
nost Matia l spiazejava
pede l Domo… strach, finì.

A sue dambre l ie vardava
che ogni tant le feva fuoch:
- Mo de strade – l se pensava –
i rampogn l é cuaji puoch. -

E Matia ilò l spetava
senza jì, ne se fermà…
- No me n vade – l se pensava –
senza l Vesco l saludà. -

Ven la una, ven le trei,
e Matia l é saldo ilò…:
- Pu l batesse incia le siei,
mi no zede… Stai chilò.

E po intant me pense fora
chel che i dighe a l saludà… -
N bel “Vu” perdut, dagnora,
l eva pronto a smessedà.

E Matia l tornava a vede…
- L é mo l Vesco e l Capelan! -
e li cor content apede,
e li bussa incia la man.

- Son Matia… (l é npo ruà fora)
son vignù a la prozession…
e Ve prèe tant bel ncora
Vosta gran benedizion. -

- Si, figliol, di dove siete? -
- Son Matia, vignù da Col… -
- Ah, lassù, tra roccia e abete,
ben ricordo il vostro suol.

Come siete fortunati,
sì vicini proprio al Ciel!
Non sentite mai i Beati
inneggiare al santo Agnel?

Il pan vostro è tutto intriso
di copioso, aspro sudor,
ma, vicino al Paradiso,
il Collese è un gran signor.

Sempre amatelo il bel Colle
nella sua semplicità!…
Non odiate l’aspre zolle,
non ambite la città! -

E Matia l se suiava
saldo i voge co la man…
E la os la ie tremava…
I vigniva cuaji afan.

Canche l Vesco po l se n jiva
nost Matia s’à recordà:
gnanca n “Vu” no l ie vigniva
darè tant che el l a pensà.

Ma, content, l se dijeva
ci che l Vesco i ava dit…
- E la Menia no voleva,
ma la mete a vardà fit. -

E, indoman, a la gran festa,
l à vidù Matia gran jent…
L ava saldo, nte la testa,
l Paradis che a Col se sent.

Con sue dambre, ben ferade,
l é ruà a cesa dut bel san…
Menia à fat po doi foiade,
ben conzade, da bacan.

E nfin tant che l à bù vita
nost Matia da dì l n’à bù…
Ma incia chesta l l à po dita:
- Se i avesse dit chel “Vu”! -

autore: Luigia Lezuo

provenienza dei testi: T'es bel o Col dagnora

lingua: col