Open menu

Mediateca Ladina Cesa de Jan: Mediateca

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Cesa de Jan Provincia Autonoma di Trento Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
Cesa de Jan - Mediateca » Tesć » Gliejia » Jì con crousc contra la tampesta

Gliejia

Jì con crousc contra la tampestaBio

Na prozescion che regna ncora, sebenche no se sabe plu l can e l percié

No me recorde de avei tout pert, ma podëssa ence ester: degune fameie no fossa manciade a nen tel at de propiziazion. Plu che fazile partiva dadomán bonora la mama o l pà per ester ja Sán Jann da le siech e mesa, per po jì con crousc. Dagnëra ai 10 de lugio. Piáva via la prozescion del viers de Pecei, po su fin sun stradon e ite defin nta Renac nte capela. Per strada l preve, con duc cánc, l se fermáva trei viadesc: n viade per benedì le ieghe, n viade per benedì le campagne e n viade per benedì i paisc. Chëst – a dì l vero – l ven fat ncora ncuoi, davò dal 2000; deplen a desmostrazion de la crëta che l'à tres bù chësta zerimonia. L dut, contra la tampesta.

De ci che la tampesta volëva dì n chi agn no se n à plu na minima idea. Se la tampesta la pestáva ju le blave de la campagna, volëva dì ciarestia e fam per dut l ann.
Ven recordé de la gran tampestada del 25 de lugio del 1846, che l'ava peté ju dut cánt su duta la val e l eva sté vita grama. Ma no crei mei che de chëla se trate.

Una de le prume ncombenze del preve (fin ncora davánt puoc agn) l eva chëla de benedì l temp; de lieje jù i vangeli defora da reie, de trè iegasánta, de soné le ciampane, de vignì fora de eie sepropio con crousc. E, propio per avei movëst le crousc, nsomeia che n viade la tampesta – che la s’ava prejenté burta burta da Reba ju da fè temei per l peso – la s'ava fermé davánt de rué nte Souraruac e Chierz. N fat miracolous. Fossa sté istituì per dagnëra na prozescion, defin da no se recordé plu ncuoi de chëla la data, ma del voto sci. Data che magari l'é ite per gliejia, che fossa pa demè da la nrescì fora.

Daspò, eco le trei signade de iegasánta tratánt prozescion:
- soura le ieghe, copache da le burte tempiade i agajons se l sa fin massa polito de ci che i no te mëna n boa. Davánt e davò da la viera, damprò da chi rus, l eva vita de dute le sort: molins, fujine, fòi, scartac, sie…
- soura la campagna, copache dut l vive l sautáva fora dal regoi de ciámp. Na ria tampestada assa basté per no avei plu farina e pán.
- soura i mesc, copache chi paisc trop de len se n jiva saurì gauja la sita. L mel dal fuoch, su per chi agn del ‘800, l eva n velch da spës e de teribile. Sul calender dei tosac da scola del 1996 per via de fuoch se liec:

  • 1800: Reba (na cesa),
  • 1828: Andrac (gran pert),
  • 1829: Fopa (dut l paisc),
  • 1849: Trëve de Larcionei (l mèsc),
  • 1852: Brenta (na cesa),
  • 1856: Fossel (benefiziat de S. Jan),
  • 1856: Fopa (dut l paisc),
  • 1863: Salejei de Sot (doi cese na majon),
  • 1865: Fossel (bosch)
  • 1876: Gruopa (dut l paisc),
  • 1889: Contrin (doi cese),
  • 1889: La Plié (na cesa doi majon),
  • 1896: Ruac (bona pert),
  • 1903: Verda (na cesa).


Ncuoi, l vive l no sauta plu fora da la campagna. Le tempiade i é mostrade davántfora da la televijion. L “castigo de Dio” l no ven plu trat ca. No se disc plu che l é da porté fora le crousc. Se n và, come dut cánt, ence la benediscion del temp. Dura, però, chëla prozescion da Sán Jann a Renac.

autore: Sergio Masarei

provenienza dei testi: “tosat da nnier n.2 – 240 ricordi a ciaval dei agn 1940-60”

lingua: fodom