Open menu

Mediateca Ladina Cesa de Jan: Mediateca

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Cesa de Jan Provincia Autonoma di Trento Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
Cesa de Jan - Mediateca » Tesć » Gliejia » Chël boton neigher de cënta

Gliejia

Chël boton neigher de cëntaBio

Sot al barboz – sul coleto del corpeto – per meisc m’esse cialé a chël senn de mort da me fè recordé e da me controlé nte cierc comportamenc
Nò, no sonve plu n tosat, ma oramèi n tosaton, n tojo che se stiláva oramei da gran e, come i gragn, eve dut da mossei fè. Sonve coscì cánche per l prum viade come tel – come gran – l eva rué ence pro mi la mort de parentela. Se n eva jù mia nona. E, come duc chi de fameia, ence mi esse bù da porté mia pert de ciánta. Difati, per l di de sepoltura, l guánt neigher (duc cánc i assa bù n guánt neigher o trop scur ite per almièrch da tò ca per de tel zircostánze) e la cravata neigra su ciamëja bláncia; i gragn, ence l ciapel neigher. E po, per n pezon a la longia, n auter ceze velch de pico pico: n tel boton curì de peza neigra, da mponté nte la botonèra del coleto de corpeto, o demè da taché ite ilò damprò come pontapeto. N senn che duc cánc veighe e che, pruma de duc i autri, veighe mi stës.

Per trei meisc esse bù da porté cënta. Per trei meisc, chël frò de toron scur m’assa fat compagnìa e m’assa recordé mia nona. Troc viadesc me tomáva al ogle sto frò de roda e me savëva chero. Po, la m’assa sapù cuaji da nia a pensé de cánche – na chindejina de agn davánt – n di a scola a le magistrali s’ava prejenté n profescior de la bassa, davò nen valgugn dis che l eva sté fora, co na fascia neigra che ie rodáva dut ntourn al brac: chëla sci che l’eva craienta assè, auter che mio pontejin!
 
Dijëve che per dut chël temp esse bù da recordé. Nfati nò chëst, nò chël, nò chël auter... nò jì a feste da bal, nò n mascra, nò a muoc de diviertiment. Duc cánc assa vedù, e sepròpio assa descorëst.
E po fossa vegnù autri valgugn meisc de mesa cënta, ulache l eva pur tres de obligo n ciert comportament, ma nò plu da mossei n tel boton.
Dut chëst per na nona. E se fossa sté per na mere? Per n pere? Fradiei o sorele? O da pert dei genitori per suoi fioi vignus a mancé? Per l om? La fëmena? Dut come da usánza stabilida: per ogni parent plu o mánco damprò, sua cënta plu o mánco longia.

E eco mo nlouta spieghé comeiche chële mëde de temp i eva dagnëra dute cánte de neigher: fazolët neigher, scial neigher, còtole neigre... Le no finiva de porté cënta de un, che bele n eva n auter. N viade l eva l pere o la mere che moriva, n auter viade chelche fradel o sorela, datrac ence n fiol, po berbesc e jermagn da onoré ence chi. Duta n’eterna cënta, spo. Da caránta agn nsu, chële mëde le nsomiáva dute compagne e dute vegle veglone. Desfate sci da le struscie e dai fioi ma ence da chël colour che le se portáva ndos.

E po, dut s’assa mudé ju mprescia de duta vemenza, ntel far demè de puoc agn. Da rué a se dì che ncuoi, passé via l 2000, resta puoch e nia de chi mosseis de sozieté. I plu, forsi, i no n à gnánca plu na cravata neigra ite per almierch. E le mëde ntel guánt i à duc i colour che le vol, a seconda de suoi gusti.

autore: Sergio Masarei

provenienza dei testi: “tosat da nnier n.2 – 240 ricordi a ciaval dei agn 1940-60”

lingua: fodom