Gliejia
Ai nuiz
I sona la Granda;
se sent a sbarà,
duc ven a la banda
tant piegn de da fà.
Intant sun Sfessura
rebomp l sonà;
sintì cuant che l dura,
ci mai dalo ca?
N tos e na tosa
i é jui sa l autà,
tant biei che na ruoja
e i s’à maridà…
Co a Col se fas noze,
ven fat i grafogn
e i duora le boze,
i cortiei e i pirogn.
Co doi se marida,
ci gran sfazendà!
Chi speta, chi invida,
chi stà a criticà,
chi njegna la scola,
chi pensa a l robà,
chi njegna la stola,
e chi và a condanà.
Chi mena la pasta,
chi cor a rustì,
chi scraia che basta,
che l é da finì.
A mi incia me piaje,
se sà, me intrigà.
Se avesse da taje,
podarave me malà.
Salute e fortuna
ve done l Signor,
e popi nte cuna,
la pas e l amor.
Na stala ben piena
de vace da lat
e brama nte pegna
formai de chel mat!
E cemp pien de biava,
rodele de fen,
favar toch de fava
biavar semper pien.
E che mai nte crigna
no i mance farina,
dagnora sie biava,
polenta de fava
e po lat duc i di.
Che i tosac ve console,
che i cresse biei sagn
e che n di, granda prole,
i devente bacagn.
E la vita sie longia,
sté sempre biei sagn,
che la mort no ve onge,
e ruessà sui zent agn.
E che la ve dure
dagnora cussì;
de cuor ve l augure
e ades ai finì.
autore: Luigia Lezuo
provenienza dei testi: T'es bel o Col dagnora
lingua: col


